Història

L’hospital modernista

L’execució dels pavellons modernistes

Els 12 pavellons executats per Domènech i Montaner es van concebre de forma aïllada i es van destinar a especialitats mèdiques diferents, tot i que es comuniquen entre ells per galeries subterrànies de circulació. Amb els anys, s’ha demostrat que aquesta solució no només va ser encertada, sinó imprescindible per al funcionament de tot el recinte. A banda, mereix menció especial tant el sistema constructiu que es va emprar com les instal·lacions sanitàries i la climatització de les sales d’infermeria. El criteri general que es va seguir per construir els 12 pavellons del llegat Gil va ser la transversalitat en l’estructura, la il·luminació, la ventilació i la decoració de les sales.


La distribució en alçat dels pavellons es va fer de tal manera que 25 havien de ser d’un sol pis sobre semisoterrani, 11 de dos pisos sobre semisoterrani i 12 sobre semisoterrani, dedicats a diferents serveis. El pendent del terreny va comportar que es dissenyessin pavellons d’un pis o dos, per tal d’igualar-los visualment en alçada, a excepció dels pavellons de l’Administració, Operacions i el Convent, concebuts amb més alçada per marcar l’eix principal del recinte, és a dir, sud-nord.



En la seva concepció, Domènech i Montaner va comptar amb un espai de 145 m² per malalt, una proporció que fins al moment superava amb escreix el millor índex de qualsevol altre hospital europeu. En aquests metres per llit, l’arquitecte va preveure també els espais verds que havia projectat. Aquesta concepció de ciutat jardí va ser una gran novetat a l’època, ja que fins aleshores no es considerava necessari disposar d’espais oberts per a l’ús i benestar dels malalts. Així, Domènech va integrar la natura en l’espai arquitectònic, amb jardins que es van plantar a la primera fase de la construcció de l’hospital, és a dir, entre el 1902 i el 1912.



Com a arquitecte modernista, Domènech i Montaner va crear un projecte integrador de totes les parts de l’edifici, fins i tot tenint en compte les arts industrials aplicades. A més, amb la seva arquitectura va intentar resoldre problemes de caràcter funcional per a la bona praxi mèdica o relacionats amb la higiene hospitalària.