Història

L’hospital modernista

L’adjudicació del nou projecte

A finals del segle XIX, l’Hospital de la Santa Creu no podia respondre al creixement demogràfic de Barcelona, ni tampoc als darrers avenços mèdics que s’havien produït. Davant d’aquesta realitat, es va plantejar la necessitat de construir un nou hospital per donar resposta a la demanda sanitària de la ciutat.

La solució va venir de la mà del banquer Pau Gil, mort a París el 1896, sense descendència directa. Al seu testament, Gil va deixar constància de la seva voluntat de destinar part del llegat (una quantitat neta de poc més 3.000.000 de pessetes de l’època) a la construcció d’un nou hospital, el de Sant Pau.



El banquer va establir una sèrie d’indicacions per construir el nou centre hospitalari, com la necessitat de convocar un concurs per triar un projecte constructiu. Un jurat format per tres arquitectes va valorar els tres que es van presentar: “Higiene ante todo”, “Santa Cruz” i “Salud”.

Amb certes reticències, l’abril de 1900, els experts van escollir el darrer dels projectes presentats, desenvolupat per Josep Domènech i Estapà, que s’havia d’executar en uns terrenys que els testamentaris de Pau Gil havien adquirit a Sarrià. Més tard, al desembre del mateix any, un tribunal constituït per tres metges va rebutjar els projectes, perquè no reunien els requeriments necessaris d’higiene hospitalària d’un hospital modern.

Per aquest motiu, els testamentaris van desistir d’executar el projecte premiat i van permutar els terrenys de Sarrià per uns altres ubicats a la part alta de Barcelona, afectats per la Travessera de Gràcia i propietat de l’Hospital de la Santa Creu.

Tot plegat var desembocar en un acord entre els testamentaris i la Junta Administrativa de l’Hospital de la Santa Creu, segons el qual s’havia d’edificar l’Hospital de Sant Pau tot contemplant la inclusió d’un nou Hospital de la Santa Creu.

Finalment, l’encàrrec va anar a parar a mans de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), decisió qüestionada pel guanyador inicial del concurs, Domènech i Estapà, qui va publicar diverses cartes a la premsa barcelonina manifestant que no s’havien respectat els designis de Pau Gil. Per la seva banda, els metges que havien rebutjat els projectes finalistes van fonamentar la seva decisió en un escrit que també van publicar a la premsa.



Durant els següents anys, la premsa barcelonina es va fer ressò dels desacords entre els testamentaris de Pau Gil i els membres de l’Administració de la Junta de l’Hospital de la Santa Creu. Els administradors d’aquest centre volien que el seu nou hospital tingués més preeminència que l’Hospital de Sant Pau dins del projecte arquitectònic, tant en els espais com en l’ordre de construcció.

Aquest plantejament no respectava del tot la voluntat de Pau Gil, que al seu testament havia remarcat la individualitat de l’Hospital de Sant Pau. Malgrat els entrebancs, el 15 de gener de 1902 es va encetar el projecte de Domènech i Montaner, amb la col·locació de la primera pedra de Sant Pau.