Història

L’hospital modernista

La fusió dels dos hospitals en un de sol

Una altra disputa institucional va venir motivada per qui s’encarregaria del manteniment posterior de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau un cop construït. La controvèrsia es va resoldre quan, posteriorment, l’Hospital de la Santa Creu va assumir aquesta necessitat.



Després de molts desacords, el 25 d’abril de 1913 els testamentaris de Pau Gil i l’Hospital de Sant Pau van cedir tots els drets i propietats a la Molt Il·lustre Administració (MIA) de l’Hospital de la Santa Creu, amb la condició que es comprometés a continuar les obres del nou recinte. Mitjançant aquesta cessió es van refondre els dos hospitals en un de sol.

Va ser a partir d’aquest moment quan l’Hospital de Sant Pau es va passar a anomenar de la Santa Creu i Sant Pau. D’aquesta manera, el nou projecte, hereu i successor directe de cinc segles de tradició hospitalària a Barcelona, resolia la crisi sanitària que patia la ciutat i rodalies.



Mentre s’edificava el nou hospital, la premsa també va recollir les disputes que tenien lloc al voltant de les obres. Els costos dels treballs i la grandiositat de l’aparença estètica del conjunt no agradaven l’Administració de la Santa Creu, que no entenia que s’invertissin tants diners i esforços en recursos artístics per executar un hospital de “pobres”. Segons Leopold Gil i Llopart, enginyer col·laborador del projecte, tots els recursos artístics emprats per Domènech tenien una raó de ser, i cap d’ells responia a l’atzar.